A Salvador Puig Antich...

"(...) D'aquí a quatre hores, seràs només un nom.
El nom d'un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't el dogal d'una mort certa,
se'n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d'ase.
D'aquí a quatre hores passaràs a ser l'incòmode record
per la consciència d'alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d'ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d'aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.

Josep Miquel Servià (Palamós) 2 de Març de 1974.

I amb el somriure, la revolta

M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.

I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L’amor un pas per descobrir-me molt més,
així t’espero i així em tens.

Lluís Llach